Festa-Guateque “Txanquete ha mort”
Guateque organitzat pel programa. Hi haurà música, misses negres, pintxos i molta caspa!
Dissabte 31 de gener al CSO la Gordíssima
Hora: de 19h fins que ens parin els peus i ens facin fora!
Organitza: Radio Bronka: http://www.radiobronka.info/
Les penes-multa són un concepte que apareix arran de la reforma del codi penal del l’any 96. Consisteix en que una condemna econòmica fruit d’un procés penal o de faltes, en el cas de no tenir recursos, la paguis amb presó a concepte d’un dia de presó per cada dos de multa.
Aquesta mesura sorgeix com una reforma teòricament progressista en la qual la justícia et dóna l’oportunitat de pagar perquè no et fiquin a la presó. Curiosa forma d’interpretar que tots som iguals davant la justícia quan els que tenen recursos se’n lliuren d’entrar i els pobres no.
D’un temps ençà, lluites i pràctiques quotidianes dels moviments socials com l’okupació, la desobediència civil, les lluites en defensa del territori, la participació en manifestacions…, es troben en el punt de mira d’ordenances cíviques i persecucions policials i judicials i sumen condemnes en forma de penes-multa. Lluny d’entendre les penes-multa com una mesura progressista de l’aplicació de la justícia, l’entenem com una evolució dels mètodes de repressió cap als moviments socials i una forma de condemnar la dissidència i la pobresa.
Posem l’exemple de l’Elena, condemnada per usurpació, que en el cas de no pagar hauria de passar 2 mesos a la presó. L’aplicació d’aquesta condemna, dintre de la seva lògica penal, seria totalment desproporcionada. Ara, amb el sistema de penes-multa, això és una realitat. Amb aquest model els és més fàcil rentar-se les mans a l’hora d’aplicar condemnes: tècnicament, no t’envien a presó pel delicte, sinó per la teva incapacitat per pagar la multa, qüestió de formes.
Hi han altres aspectes de com ens afecten aquestes condemnes, un es que individualitzen les causes i les disfressen com si fossin simples sancions econòmiques, fent així més difícil engegar campanyes de suport. Altre és el desgast econòmic d’estar assumint aquestes despeses.
Des de sempre, una de les característiques que defineix als moviments socials és la seva capacitat per solidaritzar-se i per buscar respostes en col·lectiu a la repressió. Això molts cops es materialitza en realitzar infinitat d’activitats per aconseguir diners per abonar les sancions econòmiques que de la seva pràctica se’n deriven. Aquesta dinàmica es pot convertir en un cercle viciós que mai acabi d’alimentar l’insaciable fam de diners de les arques de l’estat.
Davant aquest panorama i l’augment de capítols repressius, hem de buscar estratègies col·lectives per visibilitzar els abusos de poder de la justícia i fer-li’s front.
Aquesta parada es al Centre Social Okupat “La Gordissima”. Aquest espai va ser alliberat per gent de diverses ideologies el pasat 15 de Novembre i l’ignauguració es va celebrar el 13 de Desembre de 2008, llavors es un projecte nou, consistent tant en un Centre Social obert a tothom com en vivenda. La Gordissima encara que es un projecte nou te una llarga historia: Tres anys enrere aquesta finca va ser okupada per un grup de noies donat que el seu propietari feia com deu anys que la tenia abandonada, aquestes noies van rehabilitar la finca i la van utilitzar com vivenda, al juliol del 2008 van ser desallotjada, i de nou la finca va ser tapiada fins que a novembre es va tornar a alliberar convertint-se en un espai obert al poble.
Aquesta larga historia del CSO “La Gordissima” no es aliena a l’historia de l’okupació a Sant Andreu:
L’any 1997 un grup de joves andreuencs i andreuenques van entrar a una casa abandonada que es trobava al carrer Gran, davant del parc de la Pegaso, per rehabilitar-la i donar-li vida com a punt de trobada social, de creativitat cultural i de diferents idees alternatives a la societat capitalista i consumista en que vivim. L’únic antecedent semblant que hi havia era Kan Mireia, okupat feia poc al barri de la Trini. Dins les parets ja enderrocades d’aquesta casa, que va ser batejada amb el nom d’El Palomar, diferents col·lectius de joves van dur-hi a terme tot tipus d’activitats al marge de les ofertes i els controls per part de l’Ajuntament, com ara: teatre, menjadors, malabars, festes, xerrades i un llarg etcètera de propostes diverses durant 5 anys. Temps en el que va ser concorregut i gaudit per milers de persones.
Fins que el Districte, beneficiant-se dels interessos econòmics que dóna l’especulació urbanística, vengué part del terreny de la casa, que era de propietat municipal, a la immobiliària Foments Solguts SL. Va manar desallotjar i enderrocar el CSO, curiosament amb el pretext d’ampliar la vorera del carrer Gran, en una zona que anteriorment havia estat catalogada verda. Doncs l’únic similar a verd que en queda avui en dia són 4 brins d’herba i una olivera, envoltades d’un mar d’asfalt. I enlloc de l’antiga casa d’El Palomar, patrimoni històric dels nostres carrers, ara hi tenim uns pisos de luxe dels que proliferen i van menjant-se cada dia més la fisonomia de St. Andreu. Evidentment, l’Ajuntament no es dignà a buscar un emplaçament pel col·lectiu de joves ple de vida, capaç d’autogestionar-se i de dir les coses pel seu nom davant les nefastes polítiques municipals, i els deixà al carrer.
Per aquest motiu la resposta i persistència d’aquests i altres joves no es va fer esperar, i s’obriren ben aviat, nous centres socials, per allò de que com deia Ovidi Montllor “sinó et donen, pren”.
Al mateix c/Gran però a la zona de Tramuntana nasqué el CSO La Gàlia, el qual també estaria al punt de mira de l’Ajuntament i d’una constructora per ser desallotjat. Malgrat haver tingut un profitós ús com a espai de llibertat per diversos joves del poble, durant part de 1998, 1999 i 2000, tota la illa de casetes baixes del seu voltant, va ser feta miques per passar a ser un trist solar anys i anys, fins que fa poc s’hi edificaren també pisos de “disseny”.
Sense aturar-se l’onada d’alliberament d’espais, l’agost de 2002 es va okupar al c/Sòcrates cantonada amb Concepció Arenal, el primer Casal Independentista i autogestionat de St. Andreu, l’Onze de Setembre. Durant més d’un any, l’espai, compartit per l’assemblea d’Endavant i l’Assemblea de Joves, la qual va néixer en aquell edifici, va ser un punt de reunió i participació de joves i col·lectius del poble. Hi van tenir lloc: jornades antirrepressives, exposicions, concerts, passis de pelis, xocolatades, xerrades informatives i fins una biblioteca, i molt més. Tota aquesta agenda d’activitats i les relacions del teixit social que en elles es reforçaven o sorgien, van quedar-se sense sostre quan sense avís previ “Derribos Pau SL” enderrocà el Casal amb nocturnitat i covardia, i el pertinent permís del nostre Districte “demòcrata”, deixant sota les runes tot el material que s’hi guardava dintre. Un cop més, la
significativa casa, seria esborrada per nous pisos caríssims.
Tan sols feia mig any que també havia estat desallotjat l’Ateneu del c/Otger, on tot i que durà poc, s’hi celebraren nombroses activitats i una Festa Major. En aquest cas l’objectiu de fer fora els joves que dinamitzaven el CSO, no va ser altre que el de deixar la casa buida, com encara ho segueix estant, perquè el seu propietari hi seguís especulant tranquil·lament.
No gaire lluny, al C/ Segre, gent jove autoorganitzada , tiraria, altra vegada tàpies a terra, amb l’objectiu de seguir mantenint vius Centres Socials al poble. Mica en mica, anaven quedant cases buides al c/Segre, fruit de l’expropiació que l’Ajuntament, de la mà d’empreses privades, realitzava al veïnat de tota la vida, de les finques dels antics treballadors/es de la tèxtil Fabra i Coats.
L’Assemblea de Joves, que s’havia quedat sense espai propi, obrí les portes a una punta del carrer, del Casal Miquel Martí i Pol des de 2004 fins a 2006, per seguir donant cabuda a diferents fronts mobilitzadors i activitats socials. Just a l’altra punta de Segre va néixer els CSO Anarkopunk, que existí entre 2005 i 2006, anys en que es van fer diferents tallers i iniciatives de lluita en aquest local. Al mateix carrer va començar a neixer un gran numero de cases okupades utilitzades com vivendes, fins que finalment totes inclosa una part de la fabrica Fabra i Coast van ser arrasades per les urpes de la especulació al barri, passant a convertir-se en un tros d’asfalt que el districte pretén vendre com zona verda.
I per acabar l’explicació, que no pas la història dels Centres Socials a St.Andreu, hem de recordar Kan Llimona, d’efímera però intensa existència a la Plaça de les Palmeres. Al mes de febrer de 2007, joves que ja havien participat d’anteriors experiències, i d’altres que no, van tornar a unir-se per posar fi a la crítica situació de no existència de ni un sol espai autogestionat per joves al poble, deixant entrar la llum i l’esforç d’unes jornades culturals obertes per totes les edats, en una casa plena de pols i teranyines que duia molts anys oblidada. La reacció del nostre estimat govern “d’esquerres i progressista”? Enviar, tan sols tres setmanes després de l’alliberament de l’espai, un desplegament de Mossos d’Esquadra, que omplí el carrer Coroleu d’antidisturbis. Els agents, van rebentar la porta de la casa, intimidaren i identificaren les cinc persones que es trobaven a dintre, que posteriorment serien processades, i van custodiar la casa fins que va tornar a ser hermèticament tancada, amb el suposat objectiu d’enderrocar-la d’immediat. La casa, encara segueix en peu, i la indignitat dels seus propietaris i les institucions, també.
De tota aquesta dècada d’okupacions de Centres Socials Okupats a St. Andreu, ens diu moltes coses.
Que els governs municipals catalans, neguen i a més persegueixen, qualsevol espai de relació col·lectiva que no estigui vigilat i censurat per les seves mans de ferro. Com el Centre Cívic del nostre poble, completament artificial i buit. Al cementiri hi ha més vida. L’Harmonia, s’ha proposat, i ho faran, recuperar un mínim de drets en aquest sentit, i per això entitats i col·lectius s’han unit per demanar instal·lacions autogestionades per elles mateixes.
Que davant l’especulació, l’aliança de particulars, immobiliàries i governs que s’enriqueixen amb els nostres carrers, els i les joves del nostre poble han batallat en moltes ocasions per aquesta injusta situació. S’han armat de valor, crítica, humor i capacitat d’autoorganització per tirar pel dret i “parir” espais col·lectius allà on només hi havia interessos immobiliaris.
Per tant, per fer decréixer l’especulació i l’individualisme que ens vol imposar la Llei del Civisme: cap desallotjament ens farà renunciar a seguir alliberant espais!
Text extret, en part, del text escrit per l´Assemblea pel Decreixement de St. Andreu i publicat en aquest bloc
Dissabte 17 de gener, de 2/4 de 9h fins les 3h
Festa bastonera de la bona amb el PD Absolució Jona!
TOUR LA PARTICIPACIÓ CANTA! … amb bici o a peu, vine amb nosaltres!
disabte 17 de gener, 2009 ens trobarem a les 11.00 hores devant la nau ivanov ( carrer hondures 28-30 )
un procés participatiu obert de deriva, visualització i mobilització per entendre cap òn va la nostra ciutat i construir xarxa amb les iniciatives i propostes veïnals de base.
La cultura urbana significa el joc que juguem junts a la ciutat i nosaltres, com que el joc proposat no ens satisfà, qüestionem les regles imposades per definir-ne de noves de manera que puguem encaixar i dominar la nova partida que se’ns proposa.
Hem escollit jugar d’una altra manera i així ho fem saber. Entre tots volem passar una estona jugant / recorrent el barri / reivindicant… i llançant la idea del que per a nosaltres és participar, en la construcció del barri i en el poder d’autogestió de les nostres vides quotidianes.
Construir col.lectivament una acció simbòlica a través de la deriva urbana. El coneixement no és estàtic. sorgeix de l’intercanvi. no hi ha objecte d’estudi. Som subjectes que participem del coneixement des de l’acció i des d’un treball de reflexió col·lectiva i acció per a la comunitat.
ITINERARI TOUR
11.00 – PUNT DE TROBADA A LA SAGRERA davant de la Nau Ivanov – carrer hondures 28-30
– presentació del TOUR
– la nau ivanov
11.30 – INICI TOUR
– passant pel cso la papa, les vores dels terrenys de RENFE, …
12.00 – PARADA PONT DEL TREBALL
– l’arribada del TAV a la Sagrera
12.30 – TOUR
passant per la plaça de les rates, plaça masadas,
el desaparegut centre social el palomar, local dels diables …
13.00 – PARADA FABRA I COATS
– l’ateneu l’harmonia, un somni col·lectiu
13.30 – TOUR
– passant per l’hort comunitari akimeplanto
14.00 – PARADA I DINAR AL CSO LA GORDÍSSIMA
– cso la gordíssima, una raó de pes per resistir i vencer
– mur de las peticions per recollir les opinions del veïns/es
– plànol per visibilitzar els conflictes de la
zona
16.30 – TOUR
– passant per la casa-bloc / avv tramuntana
17.00 – PARADA LES CASERNES
– l’útim terreny públic per a usos públics
17.30 – TOUR – passant per la maquinista, fàbrica mercedes …
18.00 – PARADA I XOCOLATADA BON PASTOR
– xocolatada amb els veïns/es
– exposició-mural / el trasllat i les hipoteques
– mur de peticions per recollir les opinions dels veïns/es
Per més informació:
Setmana del 12 al 18 de gener
DLL-12-g – Ass. CSO (21h)
DJ-15-g – Cafeta de la Plataforma Veïnal de Trinitat Vella (18h)
DV-16-g – Interncanvi de poesies + Cafeta (19h-03h)
DS-17-g – Dinar contra el TAV (14h-16h)
DS-17-g – Festa de la Bastonera de St. Andreu (20:30h-03h)
Setmana del 19 al 25 de gener
DLL-19-g – Ass. CSO (21h)
DC-21-g – Assemblea Llibertària itinerant (20h)
DJ-22-g – Cafeta de la Plataforma Veïnal de Trinitat Vella (18h)
DV-23-g – Jornada de Curro al CSO (12h)
DV-23-g – Tarda-Nit de Jocs (-)
DS-24-g – Presentació de l´Atlètic Anticacike i Cafeta (18h-03h)
DG-25-g – Jornadea de Curro al CSO (17h)
DG-25-g – Multiassemblearia (20h)
Setmana del 26/01 al 01 de febrer
DLL-26-g – Ass. CSO (21h)
DJ-29-g – Taller de Pintura Abstracta i Reciclatge (19h)
DJ-29-g – Cafeta de la Plataforma Veïnal de Trinitat Vella (18h)
DJ-29-g – Assemblea CAJEI (formació)
DV-29-g – Jornada de curro. Tub de la pica. Hora?
DV-30-g – Cafeta Murciana (amb possible concert)
DS-31-g – Cafeta de Radio Bronka
DS-31-g – 9Barris (3VR) Debat sobre l´okupació (16:30h)
DG-01-f – Jornada de curro. Arrebossar la porta. Hora?
DG-01-f – Taller de Titelles (17h)
DG-01-f – Multiassemblearia (20h)
Innaguració del CSO la Gordíssima
El nou CSO es va inaugurar el passat 13 de desembre, enmig d’un ambient festiu, alegre i reivindicatiu.
Per al dia esperat hi havia tot un seguit d’activitats convocades a partir de la una del migdia, i les primeres persones que s’hi van anar acostant van veure com queia a terra la tàpia central de la casa que dóna al carrer Pons i Gallarza. Tan bon punt es va netejar l’accés, es va convidar a entrar a la gent i a fer un aperitiu abans de tastar la paella ben carregada de verduretes que uns amics preparaven al 1r pis del CSO. Mentrestant, a baix, es preparaven els postres, una exquisida macedònia per a la setantena de persones que estàvem entaulades.
La sobretaula va estar animada per una sèrie d’actuacions musicals: el cantautor Sant Peus va ser el primer, a continuació, la Píu Belle ens va fer vibrar amb el seu punk manouche i per acabar, El pogo del Organillo va fer ballar a tothom, incloent les bastoneres que s’estaven canviant.
Un cop acabats els concerts, la Bastonera de Sant Andreu va sortir a ballar davant del CSO on hi havia prop de 60 persones.
En acabat, ja estaven preparats els pinxos vegans per acompanyar el beure que es servia a la cafeta.
Però encara faltava una performance que va donar el to político-reivindicatiu tot visualitzant amb un casament de blanc i per l’església la violència de gènere, en tots els seus sentits, però també mostrant la força que tenim,així com la voluntat ferotge de ser lliures i poder viure, pensar i sentir plenament com a dones.
Tot seguit començava la festa i l’espai es convertia en sala de ball gràcies a la PD. A mesura que avançava la nit, arribava més gent, que contenta i engrescada va acabar marxant a quarts de quatre sota la mirada atenta d’un parell de gossos d’esquadra que van decidir aparcar davant el CSO.
L’assemblea de La Gordíssima ha fet un balanç positiu de la inauguració i estem molt contentes de l’acollida i participació de totes les persones que d’una manera o altra van estar amb nosaltres. Moltes gràcies per tot i continueu atentes a les activitats!
* Membre del CSO. Podeu llegir la crònica sencera al nostre bloc.
2 anys a la Trinxera
El passat 20 de desembre, l’Assemblea de Joves de la Sagrera i Sant Andreu “La Trinxera” (integrada a la CAJEI) va celebrar els seus dos primers anys d’existència. La jornada de celebració va tenir lloc al CSO La Gordíssima, del que la Trinxera en forma part. Una exposició amb la feina feta aquests anys decorava la sala on van començar els actes, projeccions de vídeos de diferents temàtiques polítiques, seguides del joc del quinto i sopar amb pintxos. Després hi va haver festeta.
Tour contra el TAV
El proper 17 de gener es celebrarà un tour per els barris afectats per el TAV, organitzat pel grup a Barcelona la Participació Canta. Tindrà inici al Bon Pastor amb un esmorzar, arribarà amb bicicleta fins a Sant Andreu dinant al CSO la Gordíssima i s’enllestirà a la Sagrera. Tot plegat amb exposicions i ponències als punts on hi hagi combativitat veïnal. S’elaborarà un mur de peticions i un plànol de conflictes veïnals que resumirà tota la jornada.
CSO La Gordissíma 