Arxivar per gener, 2011

Calendari d´actes 1a setmana de Febrer al CSO

Posted in Calendari, Uncategorized on 31 gener 2011 by CSO la Gordíssima

DIJOUS- 03 – Febrer – Cafeta de la Revista Barrio (19h-24h)

DIJOUS- 03 – Febrer – Tenda gratis (19h-22h)

DISSABTE- 05 – Febrer – Jornada de Curro al CSO (11h)

Anuncis

L’Oficina d’Okupació torna a obrir!

Posted in Notícies, Uncategorized on 30 gener 2011 by CSO la Gordíssima

L’Oficina d´Okupació de Karcelona és un punt d’assessorament en qüestions tècniques i legals al voltant de l’okupació d’espais abandonats. Aquesta eina que cojuga teoria i pràctica va nèixer dins l’Assemblea d’Okupes l’any 2004; ara, després d’uns mesos d’aturada i amb forces renovades, torna a obrir portes!  Des de l’OfiOk entenem l’okupació com una pràctica política contra la propietat privada (pilar del patriarcat, l’estat i el capital). Sabem que disposar d’espais físics, ens permet desenvolupar les nostres vides i cobrir les nostres necessitats sense intermediaris.

Volem creure en la capacitat de la gent d’organitzar-se al marge del capitalisme i les jerarquies.

És per això que continuem difonent el perquè i per a què s’okupa.

Cada dimarts al matí de 10h a 13h i cada dijous per la tarda de 17h a 20h a l’Antiga Recicleta, al carrer Fonollar 10, Forat de la Vergonya.

DEFENSEM L’OKUPACIÓ AMB IDEES I ACCIONS!

El CSO està de reformes! 5 de febrer, jornada de curro.

Posted in Calendari, Notícies, Uncategorized on 19 gener 2011 by CSO la Gordíssima

Amics, amigues…

La Gordi està de reformes!  Sí, ho heu llegit bé, però és que ja tocava. Aprofitarem l’inici d’any per a regenerar-nos, ja que hi han hagut alguns canvis… volem fer net i començar de nou amb més força i ganes.

Per això fa dies que no pengem la programació setmanal; de moment obrirem dijous i divendres de 19h a 24h.

Hi ha molta feina a fer, i necessitarem mans així que si algun dia voleu venir a donar un cop de mà us ho agraïrem molt. De moment, ja hem començat amb el buc i la cafeta, queda tot el primer pis i coses generals.

Ei seguim amb la rehabilitació del CSO.

Us cridem a  totes per venir a donar-nos un cop de mà.

Convoquem una jornada de curro el proper 5 de febrer a les 11h del matí.

Si voleu passar ja sabeu on som! Si no, com a mínim, esteu informades ja que segurament estarem un temps amb poca activitat.

Bon any a totes i fins aviat!

Agendes de la dona 2011

Posted in Gènere, Notícies, Uncategorized on 13 gener 2011 by CSO la Gordíssima

Ja tenim les agendes de la dona 2011, si en voleu demaneu-lesal correu del CSO: lagordissima@gmail.com

El seu preu és 11€.

[bueno si no, també les trobareu a algunes llibreries i falses cooperatives com l’Abacus] Si ja teniu agenda, penseu que és un bon regal…

Síntesi:

Gràcies a la teva aportació enguany, els fons recollits amb la venda de l´Agenda de la Dona aniran destinats a denunciar i combatre la violència contra les dones en coordinació amb Tamaia. Tamaia és una associacó de dones que, des del 1992, treballa en la recuperació de dones que han patit agressions en l´entorn domèstic. Les seqüeles psicològiques produïdes per aquestes agressions sistemàtiques triguen anys en superar-se. Per això és molt important combatre el maltractament abans que no es produeixi.

Breu història dels objectes quotidians.

Posted in Gènere, Uncategorized on 12 gener 2011 by CSO la Gordíssima

Últim article del dossier “Tijeras para todas”. Però recorda que la confiança en nosaltres mateixes i la solidaritat entre dones són les nostres millors armes.

Tan     quotidians com la violència a les dones són els objectes que ens poden ser d’utilitat per a defensar-nos d’aquesta.

Defensar-se amb el què tenim més a prop és tan antic com les agressions que patim les dones, és a dir que ve de lluny… des dels preparats d’aigua amb chili com esprai de les dones mexicanes, els imperdibles per evitar contactes indesitjables al metro de Tokio,  fins la capseta de khol per a pintar-se els ulls de les marroquines, dotada hàbilment d’una làmina de metall, les dones sempre hem fet servir la nostra inventiva per a respondre a la violència masclista.

A les teves mans tens només una petita mostra per a que deixis volar la teva imaginació. Però recorda que la confiança en nosaltres mateixes i la solidaritat entre dones són les millors armes que tenim.

Recuperem el carrer! Recuperem la nit!

Recuperem els nostres cossos! Perquè tu et vals!

Accions descentralitzades, Barcelona 25 de novembre del 2008.

Aquest escrit no forma part d’una campanya pedagògica

Posted in Gènere, Uncategorized on 12 gener 2011 by CSO la Gordíssima

Penúltim article del dossier “Tijeras para todas”. Ens incomoda posar sobre la taula responsabilitats individuals io col•lectives.

Aquest article no forma part d’una campanya pedagògica:
és una ADVERTÈNCIA.

Passa que als nostres espais hi ha agressions.
Passa que el 90% de les poques que s’assumeixen com a tals després, es tornen invisibles.
Perquè sembla que no és una prioritat pels moviments o perquè ens incomoda posar sobre la taula responsabilitats individuals o col•lectives.
També passa que algunes estem fartes del bon rollo.

Si estàs pensant…
… “ja estan de nou les tallapolles feministes esgarriafestes, les que segueixen amb l’avorrida cantinella de sempre”
… “aquests són temes entre la gent, un tema privat i no polític ni col•lectiu, no té tanta importància”
… “de nit totes les gates són pardes”
… “ja, ja”
… “hi ha coses més importants, com l’anticapitalisme que ho resol tot”
… “és que anava molt drogat”
… “som tan superpost que el tema de gènere es queda anticuat”

Si se t’acudeixen mil justificacions, questiones i participes en el judici popular a una dona que s’ha sentit agredida, aleshores tindrem moltes ganes de partir-te les cames

Si això en canvi, et fa pensar…
… “doncs ja és l’hora que això no quedi en rumorologia”
… “el sexisme, la lesbofòbia i la transfòbia no desapareixen pel sol fet de vincular-nos a un centre social”
… “el feminisme no va arribar a la seva realització amb les sufragistes i el dret a vot”
… “la lluita contra el poder patriarcal és una responsabilitat col•lectiva”
… “quan agredeixen a una ens agredeixen a totxs!!!”

Si reacciones amb la mateixa contundència davant una agressió feixista. i/o racista que davant la violència masclista.
Si se’t remou l’estómac i sents ràbia.
Si creus que l’acció directa és necessària i legítima.
Si no vols quedar-te callada i tens ganes de respondre i defensar-te. Aquest flyer va, sobretot, per a tu.

Això sí és un escrit pedagògic:

baboseig: és l’acte d’envair l’espai d’una dona amb l’intenció de fer notar el seu plomatge de gall d’indi, inclou; mirades, somriures, moviment de celles, posició de vaquer, conversa vomitiva etc., pot arribar al punt de refregar-se a la pista de ball, d’agressions verbals en to d’amoreta , insistència asfixiant…

… i que pot acabar en un cubata regalimant sobre el seu cap, en una forta trepitjada, un crit a l’orella, en una empenta o en la sortida immediata del local, propulsat per ella i les seves amigues.

Violència de gènere: expressió que fem servir quan veiem brutalitat a la tele o quan llegim el diari, i no guarda cap mena de relació amb nosaltres ni el nostre món.

Consentiment: quan dues o més persones decideixen lliurement i conscient enrollar-se, això és, per desig i sense coaccions de cap mena, sense aprofitar-se que ella està drogada, borratxa o adormida.

Violació: no és una trobada casual entre dos cossos.

Víctima: permet compadir i negar la força i la lluita d’una dona que s’encara a una agressió.

Home dolent, agressor violador: serveix per a assenyalar l’altre com a boig, malalt i diferent de la resta i treure’ns tota responsabilitat.

Bon rollo: despreocupació, apologia del deixar fer “al gust” on tot s’hi val, justificació de la misèria que ens envolta.

Histèrica: desqualificació de la ràbia de les dones.

Agressió: és quan una dona se sent agredida.

Antipatriarcal: paraula que fem servir en textos i discursos però que no traslladem a la nostra vida quotidiana.

Tallapolles: simplificació fal•locèntrica quan en realitat podem tallar qualsevol altra part del teu cos 😉

Flyer elaborat durant la campanya del 25 de novembre de 2007.

En relació a l’acció directa feminista

Posted in Gènere, Uncategorized on 12 gener 2011 by CSO la Gordíssima

Quinzè article del dossier “Tijeras para todas” publicat a La Haine. Les agressions sexistes són formes d’agressió patriarcal que ocorren constantment en la nostra quotidianitat.

Durant aquests darrers mesos, algunes dones hem hagut de compaginar el nostre oci nocturn amb la realització d’accions directes feministes, consistents principalment en la expulsió (o intent d’expulsió) d’agressors (d’un agressor en concret, conegut pel sobrenom de Fer) d’espais públics.

Considerem legítima aquesta acció especialment quan es fa en un entorn polític com fou el cas. Tot i així, durant els dies posteriors ens vam trobar amb reaccions de sorpresa, alarma i, en ocasions, de qüestionament, així com algunes interpretacions errònies pel que fa a l’acció o els seus objectius. Això ens fa pensar que potser últimament als moviments socials de Barcelona s’està perdent (possiblement per manca de costum) la sensibilitat feminista que permet comprendre en el seu context, i en la justa mesura, accions com aquesta. Per això ens agradaria invitar a diferents assemblees a acompanyar-nos en una reflexió sobre el perquè i el com de l’acció directa feminista.

Per què?

Les agressions sexistes, els babosejos, les violacions, són formes d’opressió patriarcal que ocorren constantment en la nostra quotidianitat, també en els nostres espais polítics, s’emparen sota múltiples paraigües que tenen a veure amb les inèrcies socials com el bon rollo, el context festiu, les drogues i la idea de que el que passa en aquests contextos forma part d’un àmbit privat i no polític on tot s’hi val. Aquest còctel d’elements funciona com a legitimador de les conductes dels agressors, i per tant, deslegitimitzador dels possibles sentiments de malestar, protesta o resposta de l’agredida i permet que aquestes formes de violència quedin silenciades, minimitzades i segueixin produint-se cada cop amb major impunitat.

Des de una perspectiva antipatriarcal, aquest tipus d’accions no són anècdotes aïllades sinó que formen part d’una forma de violència estructural i per tant, exercir-les és exercir una forma de violència emparada en un privilegi social. Denunciar-les i combatre-les és una manera de fer política. Acceptar-les i justificar-les també és, per tant, un posicionament polític en la direcció oposada.

Com?

Identificant-les, senyalant-les, fent-les visibles ja sigui en el moment que passen o quan les seves conseqüències es posen de manifest.

Alguns exemples:

Si en un context de festa, una dona està sent babosejada, primer comunica el seu malestar al subjecte babós incitant-lo a que deposi la seva actitud. Si aquest no respon, la dona ho comunica al seu grup d’afinitat i aquest, en funció del grau d’hostilitat del subjecte insisteix en que deposi la seva actitud o directament l’expulsa de l’espai.

Si en aquest mateix context, es produeix una agressió sexista, primer es protegeix la dona agredida de la violència que s’està exercint sobre ella. Un cop es crea un espai de seguretat per a la dona, ella decideix com prefereix gestionar la situació i, a partir d’aquí, sempre en funció dels seus desigs s’actua de maneres diverses.

Si, com és el cas que motiva aquest text, un grup de dones està en context festiu dins d’un espai polític i allà s’hi troba el violador d’una companya, present o no, (això és irrellevant per allò de “si ens toquen a una ens toquen a totes”) una d’elles es dirigeix al violador i li comunica que:

a)    sap que és un violador
b)    donat que és un violador, la seva presència en un espai de lluita política que inclou la lluita feminista és non grata (és com si Núñez i Navarro estigués al mig d’una festa en un CSO ballant “yo soy así y así seguiré, nunca cambiaré…”)
c)    Davant el que acabem d’exposar i la conseqüent falta de respecte que la seva presència suposa per a la consciència política de lxs presents ha d’abandonar l’espai.

Si l’agressor expressa la seva rotunda negativa a abandonar per propi peu l’espai, el grup de dones passa a fer-lo abandonar l’espai en volandes, amb el menor perjudici possible per a la resta de les presents i explicant sempre a les persones que organitzen la festa i a qui pregunti què és el que està passant i perquè.

Aquests són només alguns exemples que esperem que serveixin per a il•lustrar el perquè i el com de la reacció directa feminista per a polir desconfiances i recels que aquestes accions puguin produir a qui no disposi de les dades suficients així com per a que aquestes dinàmiques s’integrin en el funcionament dels nostres espais quotidians i centres socials.

Si ens toquen a una ens toquen a totxs!
Unes/ lesAltres

Si durant la lectura d’aquest apartat visualitzes la situació i et resulta difícil de comprendre, canvia el concepte ‘sexista’ per ‘racista’, veuràs com tot resulta més senzill.