Arxivar per gener, 2011

Calendari d´actes 1a setmana de Febrer al CSO

Posted in Calendari, Uncategorized on 31 gener 2011 by CSO la Gordíssima

DIJOUS- 03 – Febrer – Cafeta de la Revista Barrio (19h-24h)

DIJOUS- 03 – Febrer – Tenda gratis (19h-22h)

DISSABTE- 05 – Febrer – Jornada de Curro al CSO (11h)

L’Oficina d’Okupació torna a obrir!

Posted in Notícies, Uncategorized on 30 gener 2011 by CSO la Gordíssima

L’Oficina d´Okupació de Karcelona és un punt d’assessorament en qüestions tècniques i legals al voltant de l’okupació d’espais abandonats. Aquesta eina que cojuga teoria i pràctica va nèixer dins l’Assemblea d’Okupes l’any 2004; ara, després d’uns mesos d’aturada i amb forces renovades, torna a obrir portes!  Des de l’OfiOk entenem l’okupació com una pràctica política contra la propietat privada (pilar del patriarcat, l’estat i el capital). Sabem que disposar d’espais físics, ens permet desenvolupar les nostres vides i cobrir les nostres necessitats sense intermediaris.

Volem creure en la capacitat de la gent d’organitzar-se al marge del capitalisme i les jerarquies.

És per això que continuem difonent el perquè i per a què s’okupa.

Cada dimarts al matí de 10h a 13h i cada dijous per la tarda de 17h a 20h a l’Antiga Recicleta, al carrer Fonollar 10, Forat de la Vergonya.

DEFENSEM L’OKUPACIÓ AMB IDEES I ACCIONS!

El CSO està de reformes! 5 de febrer, jornada de curro.

Posted in Calendari, Notícies, Uncategorized on 19 gener 2011 by CSO la Gordíssima

Amics, amigues…

La Gordi està de reformes!  Sí, ho heu llegit bé, però és que ja tocava. Aprofitarem l’inici d’any per a regenerar-nos, ja que hi han hagut alguns canvis… volem fer net i començar de nou amb més força i ganes.

Per això fa dies que no pengem la programació setmanal; de moment obrirem dijous i divendres de 19h a 24h.

Hi ha molta feina a fer, i necessitarem mans així que si algun dia voleu venir a donar un cop de mà us ho agraïrem molt. De moment, ja hem començat amb el buc i la cafeta, queda tot el primer pis i coses generals.

Ei seguim amb la rehabilitació del CSO.

Us cridem a  totes per venir a donar-nos un cop de mà.

Convoquem una jornada de curro el proper 5 de febrer a les 11h del matí.

Si voleu passar ja sabeu on som! Si no, com a mínim, esteu informades ja que segurament estarem un temps amb poca activitat.

Bon any a totes i fins aviat!

Agendes de la dona 2011

Posted in Gènere, Notícies, Uncategorized on 13 gener 2011 by CSO la Gordíssima

Ja tenim les agendes de la dona 2011, si en voleu demaneu-lesal correu del CSO: lagordissima@gmail.com

El seu preu és 11€.

[bueno si no, també les trobareu a algunes llibreries i falses cooperatives com l’Abacus] Si ja teniu agenda, penseu que és un bon regal…

Síntesi:

Gràcies a la teva aportació enguany, els fons recollits amb la venda de l´Agenda de la Dona aniran destinats a denunciar i combatre la violència contra les dones en coordinació amb Tamaia. Tamaia és una associacó de dones que, des del 1992, treballa en la recuperació de dones que han patit agressions en l´entorn domèstic. Les seqüeles psicològiques produïdes per aquestes agressions sistemàtiques triguen anys en superar-se. Per això és molt important combatre el maltractament abans que no es produeixi.

Breu història dels objectes quotidians.

Posted in Gènere, Uncategorized on 12 gener 2011 by CSO la Gordíssima

Últim article del dossier “Tijeras para todas”. Però recorda que la confiança en nosaltres mateixes i la solidaritat entre dones són les nostres millors armes.

Tan     quotidians com la violència a les dones són els objectes que ens poden ser d’utilitat per a defensar-nos d’aquesta.

Defensar-se amb el què tenim més a prop és tan antic com les agressions que patim les dones, és a dir que ve de lluny… des dels preparats d’aigua amb chili com esprai de les dones mexicanes, els imperdibles per evitar contactes indesitjables al metro de Tokio,  fins la capseta de khol per a pintar-se els ulls de les marroquines, dotada hàbilment d’una làmina de metall, les dones sempre hem fet servir la nostra inventiva per a respondre a la violència masclista.

A les teves mans tens només una petita mostra per a que deixis volar la teva imaginació. Però recorda que la confiança en nosaltres mateixes i la solidaritat entre dones són les millors armes que tenim.

Recuperem el carrer! Recuperem la nit!

Recuperem els nostres cossos! Perquè tu et vals!

Accions descentralitzades, Barcelona 25 de novembre del 2008.

Aquest escrit no forma part d’una campanya pedagògica

Posted in Gènere, Uncategorized on 12 gener 2011 by CSO la Gordíssima

Penúltim article del dossier “Tijeras para todas”. Ens incomoda posar sobre la taula responsabilitats individuals io col•lectives.

Aquest article no forma part d’una campanya pedagògica:
és una ADVERTÈNCIA.

Passa que als nostres espais hi ha agressions.
Passa que el 90% de les poques que s’assumeixen com a tals després, es tornen invisibles.
Perquè sembla que no és una prioritat pels moviments o perquè ens incomoda posar sobre la taula responsabilitats individuals o col•lectives.
També passa que algunes estem fartes del bon rollo.

Si estàs pensant…
… “ja estan de nou les tallapolles feministes esgarriafestes, les que segueixen amb l’avorrida cantinella de sempre”
… “aquests són temes entre la gent, un tema privat i no polític ni col•lectiu, no té tanta importància”
… “de nit totes les gates són pardes”
… “ja, ja”
… “hi ha coses més importants, com l’anticapitalisme que ho resol tot”
… “és que anava molt drogat”
… “som tan superpost que el tema de gènere es queda anticuat”

Si se t’acudeixen mil justificacions, questiones i participes en el judici popular a una dona que s’ha sentit agredida, aleshores tindrem moltes ganes de partir-te les cames

Si això en canvi, et fa pensar…
… “doncs ja és l’hora que això no quedi en rumorologia”
… “el sexisme, la lesbofòbia i la transfòbia no desapareixen pel sol fet de vincular-nos a un centre social”
… “el feminisme no va arribar a la seva realització amb les sufragistes i el dret a vot”
… “la lluita contra el poder patriarcal és una responsabilitat col•lectiva”
… “quan agredeixen a una ens agredeixen a totxs!!!”

Si reacciones amb la mateixa contundència davant una agressió feixista. i/o racista que davant la violència masclista.
Si se’t remou l’estómac i sents ràbia.
Si creus que l’acció directa és necessària i legítima.
Si no vols quedar-te callada i tens ganes de respondre i defensar-te. Aquest flyer va, sobretot, per a tu.

Això sí és un escrit pedagògic:

baboseig: és l’acte d’envair l’espai d’una dona amb l’intenció de fer notar el seu plomatge de gall d’indi, inclou; mirades, somriures, moviment de celles, posició de vaquer, conversa vomitiva etc., pot arribar al punt de refregar-se a la pista de ball, d’agressions verbals en to d’amoreta , insistència asfixiant…

… i que pot acabar en un cubata regalimant sobre el seu cap, en una forta trepitjada, un crit a l’orella, en una empenta o en la sortida immediata del local, propulsat per ella i les seves amigues.

Violència de gènere: expressió que fem servir quan veiem brutalitat a la tele o quan llegim el diari, i no guarda cap mena de relació amb nosaltres ni el nostre món.

Consentiment: quan dues o més persones decideixen lliurement i conscient enrollar-se, això és, per desig i sense coaccions de cap mena, sense aprofitar-se que ella està drogada, borratxa o adormida.

Violació: no és una trobada casual entre dos cossos.

Víctima: permet compadir i negar la força i la lluita d’una dona que s’encara a una agressió.

Home dolent, agressor violador: serveix per a assenyalar l’altre com a boig, malalt i diferent de la resta i treure’ns tota responsabilitat.

Bon rollo: despreocupació, apologia del deixar fer “al gust” on tot s’hi val, justificació de la misèria que ens envolta.

Histèrica: desqualificació de la ràbia de les dones.

Agressió: és quan una dona se sent agredida.

Antipatriarcal: paraula que fem servir en textos i discursos però que no traslladem a la nostra vida quotidiana.

Tallapolles: simplificació fal•locèntrica quan en realitat podem tallar qualsevol altra part del teu cos 😉

Flyer elaborat durant la campanya del 25 de novembre de 2007.

En relació a l’acció directa feminista

Posted in Gènere, Uncategorized on 12 gener 2011 by CSO la Gordíssima

Quinzè article del dossier “Tijeras para todas” publicat a La Haine. Les agressions sexistes són formes d’agressió patriarcal que ocorren constantment en la nostra quotidianitat.

Durant aquests darrers mesos, algunes dones hem hagut de compaginar el nostre oci nocturn amb la realització d’accions directes feministes, consistents principalment en la expulsió (o intent d’expulsió) d’agressors (d’un agressor en concret, conegut pel sobrenom de Fer) d’espais públics.

Considerem legítima aquesta acció especialment quan es fa en un entorn polític com fou el cas. Tot i així, durant els dies posteriors ens vam trobar amb reaccions de sorpresa, alarma i, en ocasions, de qüestionament, així com algunes interpretacions errònies pel que fa a l’acció o els seus objectius. Això ens fa pensar que potser últimament als moviments socials de Barcelona s’està perdent (possiblement per manca de costum) la sensibilitat feminista que permet comprendre en el seu context, i en la justa mesura, accions com aquesta. Per això ens agradaria invitar a diferents assemblees a acompanyar-nos en una reflexió sobre el perquè i el com de l’acció directa feminista.

Per què?

Les agressions sexistes, els babosejos, les violacions, són formes d’opressió patriarcal que ocorren constantment en la nostra quotidianitat, també en els nostres espais polítics, s’emparen sota múltiples paraigües que tenen a veure amb les inèrcies socials com el bon rollo, el context festiu, les drogues i la idea de que el que passa en aquests contextos forma part d’un àmbit privat i no polític on tot s’hi val. Aquest còctel d’elements funciona com a legitimador de les conductes dels agressors, i per tant, deslegitimitzador dels possibles sentiments de malestar, protesta o resposta de l’agredida i permet que aquestes formes de violència quedin silenciades, minimitzades i segueixin produint-se cada cop amb major impunitat.

Des de una perspectiva antipatriarcal, aquest tipus d’accions no són anècdotes aïllades sinó que formen part d’una forma de violència estructural i per tant, exercir-les és exercir una forma de violència emparada en un privilegi social. Denunciar-les i combatre-les és una manera de fer política. Acceptar-les i justificar-les també és, per tant, un posicionament polític en la direcció oposada.

Com?

Identificant-les, senyalant-les, fent-les visibles ja sigui en el moment que passen o quan les seves conseqüències es posen de manifest.

Alguns exemples:

Si en un context de festa, una dona està sent babosejada, primer comunica el seu malestar al subjecte babós incitant-lo a que deposi la seva actitud. Si aquest no respon, la dona ho comunica al seu grup d’afinitat i aquest, en funció del grau d’hostilitat del subjecte insisteix en que deposi la seva actitud o directament l’expulsa de l’espai.

Si en aquest mateix context, es produeix una agressió sexista, primer es protegeix la dona agredida de la violència que s’està exercint sobre ella. Un cop es crea un espai de seguretat per a la dona, ella decideix com prefereix gestionar la situació i, a partir d’aquí, sempre en funció dels seus desigs s’actua de maneres diverses.

Si, com és el cas que motiva aquest text, un grup de dones està en context festiu dins d’un espai polític i allà s’hi troba el violador d’una companya, present o no, (això és irrellevant per allò de “si ens toquen a una ens toquen a totes”) una d’elles es dirigeix al violador i li comunica que:

a)    sap que és un violador
b)    donat que és un violador, la seva presència en un espai de lluita política que inclou la lluita feminista és non grata (és com si Núñez i Navarro estigués al mig d’una festa en un CSO ballant “yo soy así y así seguiré, nunca cambiaré…”)
c)    Davant el que acabem d’exposar i la conseqüent falta de respecte que la seva presència suposa per a la consciència política de lxs presents ha d’abandonar l’espai.

Si l’agressor expressa la seva rotunda negativa a abandonar per propi peu l’espai, el grup de dones passa a fer-lo abandonar l’espai en volandes, amb el menor perjudici possible per a la resta de les presents i explicant sempre a les persones que organitzen la festa i a qui pregunti què és el que està passant i perquè.

Aquests són només alguns exemples que esperem que serveixin per a il•lustrar el perquè i el com de la reacció directa feminista per a polir desconfiances i recels que aquestes accions puguin produir a qui no disposi de les dades suficients així com per a que aquestes dinàmiques s’integrin en el funcionament dels nostres espais quotidians i centres socials.

Si ens toquen a una ens toquen a totxs!
Unes/ lesAltres

Si durant la lectura d’aquest apartat visualitzes la situació i et resulta difícil de comprendre, canvia el concepte ‘sexista’ per ‘racista’, veuràs com tot resulta més senzill.

Comunicat d’Anacondas Subversivas

Posted in Gènere, Uncategorized on 12 gener 2011 by CSO la Gordíssima

Catorzè article del dossier “Tijeras para todas” publicat a La Haine. Per una vegada, volem dir les coses pel seu nom i denunciar.

Es diu que l’enemic més difícil de combatre és el que viu a casa. És tan cert, i que proper ho veiem quan parlem de sexisme! Però clar, nosaltres som genteta del rollo, penya més o menys políticament correcta i el tema del antipatriarcat el tenim força currat. Si bé és cert que de tant en tant diem “cony” o cridem a un poli “fill de puta”, però són només minúcies que algun dia llimarem.

Algunes ens hem afartat de sentir això, de suportar la hipocresia, de creure que dins el nostre mundillu, microcosmos, rollo alternatiu, les cares més dures del sexisme no es manifestaven o més aviat no existien.

Ens hem afartat del rumor, del cotilleo insà que s’ha fet habitual a bars, festes i altres saraus llibertaris, i volem, per una vegada, dir les coses pel seu nom i denunciar:

Que moltes companyes ens hem sentit sistemàticament assetjades per rastamans, grenyuts, gent guai o simplement babosos que encara tenen la barra de, en un moment donat, alçar la bandera de l’antipatriarcat, participar en assemblees, cooperatives, tocar en grups d’innegable contingut antagonista… Quan una dona diu “NO”, o es un sí a mitges o un mig “no” que vol deixar-se convèncer. Quan diem “NO”, es que “ho sentim, xato, però aquesta nit no has lligat”

Que a més, alguns? companys? tinguin la poca vergonya de dir a qui denuncia: “es que us espantareu cada cop que tinguem una erecció?”. A aquests llestos els volem dir que no ens espanta cap alçament de “membre”. El que sí pot espantar-nos, provocar fàstic i/o ganes de vomitar és el “membre” que després d’una negativa insisteix, persisteix, incomoda i fins i tot agredeix enlloc de seguir amb la seva erecció en soledat o amb qui s’animi a compartir-ho.

Que diverses companyes han sigut objecte d’abusos més o menys frustrats per una hòstia a temps en Centres Socials, concerts, festes, espais suposadament alliberats.

Que molta gent, tot i conèixer la realitat ha encobert una i altre vegada a aquests porcs o simplement ho han comentat com a cotilleo a l’estil “però què em dius ara!?”

Si coregem que davant el feixisme, autodefensa, si cridem des de les entranyes que cap agressió sense resposta, si pintem parets contra el patriarcat, acció directa, si fem tot això, llavors no hi ha lloc per al que porta succeint-nos durant anys entre nosaltres. No hi ha lloc per al babós, per el que abusa, per el que surt a la caça de la mossa i no ens respecta, tractant-nos com a presa “fàcil” llençant-se al nostre coll.

El problema és col•lectiu. La resposta ha de ser també col•lectiva. Netegem la casa abans d’escombrar el pati.

Volem deixar clar que no som un col•lectiu. A diferència d’aquests no portem un treball continu ja que el nostre objectiu és combatre el patriarcat per mitjà de respostes a problemes concrets. La manera que tenim d’organitzar-nos és el que es coneix com a grup d’afinitat, o sigui, un grup tancat de xavales amb un alt nivell de confiança cosa que garanteix la nostra operativitat i eficàcia. Animem a totes les noies a que s’organitzin d’aquesta o d’una altra manera per a lluitar contra el patriarcat.

CAP AGRESSIÓ SEXISTA SENSE RESPOSTA!
Anacondas subversivas

L’autodefensa de i per a dones és una desposta a la violència de gènere

Posted in Gènere, Uncategorized on 12 gener 2011 by CSO la Gordíssima

Tretzè article del dossier “Tijeras para todas” publicat a La Haine.

Només de i per a dones per la socialització que rebem. Des del moment en que naixem som educades de manera diferent en funció de si som considerades nena o nen. I la cultura on creixem i en la qual ens relacionem també ens percep i ens determina d’una manera diferent. Això es reprodueix en tots els àmbits socials com la família, l’escola, el grup de colegues, la feina, les relacions de parella, festes…

No volem dir que totes les dones siguin iguals sinó més aviat, remarcar que hi ha una identitat fèmina criada i imposada a nivell social que afirma que som sensibles, emotives, passives, dòcils, cuidadores, conciliadores, dèbils, hospitalàries, seductores, heterosexuals, geloses etc.
Només de i per a dones perquè existeix una bipolaritat de gènere (dones/homes). Aquesta és la realitat en què vivim. A partir del moment en que tots els espais (o gairebé tots) et veuen com a dona, estàs més subjecta a patir agressions pel fet que el gènere masculí domina i el gènere femení s’associa a ser dominat –a nivell de força, de desig, entre altres coses més-.

Aquesta bipolaritat existeix, ens agradi o no. Nosaltres partim d’aquesta base per a qüestionar-la i canviar-la. Canviar-la, per exemple, canviant les relacions entre dones que estan molt fragmentades i dominades per la seva relació amb l’altre gènere.
Nosaltres entenem l’autodefensa de manera pràctica i directa de canviar la construcció de gènere, la socialització, la identitat fèmina, el rol masculí de dominar per la veu i per la força física, de dominar els espais públics (carrers, bars,…) el rol femení del silenci, de l’acceptació, de la simpatia…

Qüestionar tot això a des de la quotidianitat, des de les nostres experiències i no des d’una base ideològica o teòrica. Buscar la complicitat entre dones. Això no és només pel què puguem tenir en comú per l’educació, la cultura o el que sigui sinó també pel desig de crear relacions diferents entre nosaltres. Relacions diferents a les imposades pel model heterosexual. Que no siguin d’atracció pels tios i de competitivitat entre ties. Que no siguin de comparació entre ties i amb l’objectiu d’agradar els tios.

Trobar espais per a parlar de coses que solem callar, com ara situacions que ens deixen insegures, actituds que ens molesten i no sabem com afrontar-les, no tenir clar molts cops què ens ve de gust, dubtes sobre les nostres reaccions –“no sé si em vaig passar…”, frustracions “m’agradaria haver dit/fet…”, por al conflicte, por al rebuig, prioritzar les emocions de les altres sobre les nostres, dificultat en no somriure, la facilitat amb que separem les nostres emocions del nostre cos –desitjar pegar algú però sentir que no tens la capacitat física per fer-ho, que algú et toqui de manera que no et vingui de gust i tu, en el teu cap intentis treure-li importància…la dificultat que moltes vegades tenim en reconèixer les nostres potencialitats, la dificultat d’acceptar el què sentim, la dificultat de reconèixer agressions quotidianes.

Una agressió és quan una se sent agredida.
No hi ha una manera d’afrontar una agressió. N’hi ha moltes de maneres. Tantes com situacions, moments, estats d’ànim. I a més, som totes diferents pel que fa a com reaccionem i com volem reaccionar.
En autodefensa, aprenem juntes estratègies i tàctiques físiques, verbals, psicològiques per a defensar-nos. Aquestes són eines que cada una decideix quan i com usar-les. Tu decideixes com reaccionar, confiant en tu mateixa.
Cap defensa és exagerada perquè tu saps, millor que ningú, què estàs sentint i com ho vols expressar, sigui d’una manera tranquil•la o agressiva. El que s’ha de qüestionar són les agressions i no les respostes a aquestes.

Volem reconèixer i afrontar actituds violentes en les altres i en tu mateixa. Visibilitzar agressions que no solem reconèixer com a tals: xantatges emocionals, rols de poder… Reconèixer-les, rebutjar-les, defensar-se.

Per a nosaltres, un grup d’autodefensa de i per a dones permet crear respostes individuals i/o col•lectives a agressions. És una alternativa real a les institucions i autoritats que volen tenir la resposta o la solució. No volem recórrer a la policia, ni advocats ni a jutges.
Volem combatre la frustració i la sensació d’impotència que podem sentir davant una agressió. Entenem un grup d’autodefensa com un grup d’afinitat, amb la possibilitat d’organitzar-se i actuar davant d’agressions.

Perdrem la por i alliberem la ràbia!

Aquest text va ser publicat el 2005 dins el fanzine “de pernas abiertas”.

Entre la penya…

Posted in Gènere, Uncategorized on 12 gener 2011 by CSO la Gordíssima

Dotzè article del dossier “Tijeras para todas” publicat a La Haine. La necessitat i  urgència de reaccionar i de qüestionar-nos, a les nostres relacions, a casa nostra i als centres socials.

Entre tot el que ens diferencia, ens uneix una idea de destrucció de totes les jerarquies i per això la feina contra el feixisme, el racisme, el sexisme… Nosaltres creiem que tot això no només vol dir reaccionar contra actituds de fatxes i babos@s sinó també contra les actituds de tots i totes, incloent-nos també a nosaltres.

LA NECESSITAT I URGÈNCIA DE REACCIONAR I DE QÜESTIONAR en nosaltres mateixes, a les nostres relacions, cases i centres socials. En general, a la nostra vida quotidiana. El personatge del babós s’entén com algú llunyà i apartat del nostre entorn més proper, no com algú que pugui ser el nostre amic o nosaltres mateixes. També perquè és molt fàcil que associem a sexisisme només abusos sexuals i violacions i no tots els jocs de poder i agressions de tot tipus (psicològiques, verbals, físiques).
La crítica que plantegem no s’aplica només a la societat en general sinó també als grups i espais en què ens movem. És molt difícil que reconeguem, critiquem i reaccionem davant d’actituds sexistes les persones que escollim com amigues nostres,  aquelles amb qui decidim conviure i amb qui ens identifiquem molt tant a l’hora de pensar com d’actuar.

Ningú, cap espai -ni cap centre social- estàn alliberats. Però intentem canviar-nos i canviar els nostres espais i relacions. D’aquí la importància d’auqoqüestionar-nos i de parlar entre nosaltres, dels nostres dubtes, actituds, experiències. Perquè el que una sent com agressió, com abús, com a violència és molt més difícil de reconèixer amb gent que coneixes i amb la que et relaciones. De fet, quasi totes les violacions passen en relacions de parella, amistat, família. No són tantes les persones que esperen atacar-te amagades darrere un arbust en el camí que et porta a casa, sinó més les que viuen a casa teva, les que trobes a les festes, en assemblees, a manis, tallers…

És molt important que una persona, quan sigui agredida, no dubti de si ha patit o no una agressió, que confii en els seus sentiments i que pugui parlar-ne i sentir-se còmoda, escoltada i recolzada en el que ella decideixi fer.
En la majoria de situacions no tenim clar com reaccionar però pensem que s’ha de tenir clar, parlar-ho, discutir-ho i no silenciar-ho. Perquè el silenci significa acceptar la situació, o sigui, no donar visibilitat al problema i no permetre que es trobin respostes col·lectives. Entre nosaltres, no intentem evitar l’escàndol.

Escandalitzem-nos sempre! NO NORMALITZEM les músiques sexistes en concerts, les posicions de dominació a les assemblees i en les relacions, la superioritat de lo racional sobre lo emocional, els rols sobre que se suposa masculí i femení, el poder de la força física per a imposar-se un/a mateix/a, les excuses d’ambients de festa de “està borratx@” o “està drogat/-da” o “està de broma”, etc.

Acabem amb la dicotomia entre bons i dolents que aprenem als contes infantils, els herois no existeixen. Qüestionem-nos a nosaltres mateixes en tot moment. No acceptem la situació fàcil de semblar tranquil·les quan hi ha coses que ens molesten. No hi ha solucions perfectes, només la possibilitat d’intentar canviar per a tenir una millor convivència entre nosaltres.

No som millors però volem viure millor.

Cartell publicat l’any 2002 i difós a través del Contra-Infos.