Projecció d’un documental + xerrada “Yolanda en el País de lxs estudiantxs” al CSO
L’assassinat de Yolanda González va ser reivindicat des de Barcelona per un portaveu del Batallón Vasco Español que assegurava haberla matat per “una España grande, libre y única” i l’acusaven de pertànyer a ETA. En aquest mateix comunicat precisaven que la jove havia sigut “interrogada i executada”.
En un moment de canvi i tensions polítiques, l’assassinat d’aquesta jove va provocar una gran onada de protestes i manifestacions en tot l’estat. L’esquerra ja acumulava a les seves esquenes desenes de morts a mans de militants de l’extrema dreta o les forces de seguretat.
Yolanda era basca i d’esquerres, però no militava a ETA, sinò al Partit Socialista dels Treballadors (PST), una organització trotskista que s’allunyava dels postulats nacionalistes de l’esquerra abertzale.
Aviat va començar en política i va passar per diferents organitzacions de l’esquerra. Ja instal.lada a Madrid amb el seu company, Yolanda va començar a estudiar al Centre de Formació Professional de Vallecas i va participar en totes les mobilitzacions estudiantils, de tal forma que va arribar a ser la representant del seu centre a la Coordinadora d’Estudiants d’Ensenyament Mitjà.
El 28 de gener de 1980 es produeix una vaga d’Ensenyament Mitjà i només quatre dies més tard, el dia 1 de febrer, fou segrestada a la porta de casa seva a punta de pistola. Fou interrogada i torturada al cotxe dels esquadristes. Davant la seva resistència, van parar el cotxe, Emilio Hellín Moro va treure la seva Walter P-38 de 9 milímetres i li va disparar dos cops al cap. Ignacio Abad li va donar el tret de gràcia i la van deixar a la cuneta de la carretera on va ser trobada.
Hellin, després d’una petita condemna aconsegueix escapar a sud-amèrica. Després de canviar-se el nom, torna a l’estat espanyol i col.labora amb el govern en el sector de la seguretat informàtica.
La vida de Yolanda, la seva mort i la vida d’Hellin és el veurem i comentarem el dijous 27 de novembre a les 19h al CSO La Gordíssima.
Us esperem a totes!
Deixa un comentari